Administrar

Petits fragments de tu, que s'il·luminen, prenen força i brillen.

Se t'escapa!

Xuiuxiu | 25 Maig, 2006 15:53 | facebook.com google.com

Un ós polar camina entre palmeres, clavat a l'arena un gelat intacte enmig del desert, m'enlluerna un gran sol alhora el meu cervell intenta assimilar. He atrevessat l'Arc de Sant Martí i l'arena s'ha convertit en aigua, el Mediterrani, s'obri davant mi, l'ós és ara un pingüí. Les palmeres formen part d'una atípica ciutat, l'ambient tranquil i serè, la normalitat sembla ésser. Les arrels dels arbres cerquen llum del sol. Animals exòtics moren, decreixen i es desfan, el cervell continua assimilant. Estrany és, una al·lota corr agitada, cara d'ansiosa i alterada, regirada per la meva presència, ve cap a mi, la camiseta m'agafa i em sacseja de mala manera. Not la seva forta i desmesurada palpitació, intensa respiració, cara de cerca sense trobada i balbeja extranyes paraules d'un idoma que a reconèixer no encert. "Oh' trid moc es on òrep arucol b ma mitse't" Jo bocabadat com un gorrió, no assimil tal expressió. Buit de sentiment gir la cara cap al cel, m'enlluern. Aquí mai es pon el sol.

Un racó ...

Xuiuxiu | 21 Maig, 2006 17:39 | facebook.com google.com

Des de un racó de l'univers on s'acomulen sentiments i pensaments, on broten ànsies de ser, què? no ho sé, per mi són i per tu el que vulguis. Móns petits, móns grans, extensos o reduïts, oberts o tancats, expresats o reprimits, es concentren dintre d'un punt que un dia o un altre desapereixerà sense completar la volta del temps i de l'espai. Llavors ja no tindrà solució i tots haurem perdut un poquet, tant poc, tant insignificant que ni tan sols mos n'adonarem que hi ha alguna cosa que ens falta. Valores el que tens quan et falta, aprofita, no fos cosa que quan et falti ... Mentrestant, el marès segeix filtrant rius fins arribar la profunditat on a ningú li fan mal, perquè allà, ningú hi arriba.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS