Administrar

Petits fragments de tu, que s'il·luminen, prenen força i brillen.

L'esplai de la ment

Xuiuxiu | 27 Octubre, 2006 21:04 | facebook.com google.com

És curiós, el tema dels somnis sempre dona i ha donat molt de joc per a escriure. És un fet recurrent, potser, perquè quasi tothom en té i si no és així, somia tenir-los, jaja, jaja, jà. La veritat és que és un món fantàstic fantàstic. Dins ell, s'entremesclen realitat i fantasia, juguen la por amb l'alegria, apareix la llum enfosquida, corrs per espais bescanviants, vius històries singulars amb amics que mai faries i desconeguts que coneixeràs o simplement cares imprecises que per molt que mires no encertes a recordar.

Jo, aquesta nit he tornat a somiar amb tu, i això que ja fa tres mesos de tu i jo. Casualitat? Ganes de diversió de la ment? No ho sé. Però avui he pensat amb tu, amb el meu somni, en tots els moments en que el meu cervell no estava enfeinat. Saps tu quants de pics passa això amb un dia?

Volta que volta a sa figuera, he cridat al meu amic Google a veure que en sabia ell de somnis, i m'ha contat tot això: "Els somnis es produeixen com a resultat d'un complicat procés que implica els records i a l'hipocamp", "La nostra vida quotidiana és el semiller dels nostres somnis. Les experiències que tenim al llarg del dia solen ser l'origen de les imatges oníriques que generam mentres dormim.", "Els somnis en molts casos revelen els veritables desitjos i les necessitats d'una persona", "Freud pensava que els "residus diurns" apareixien en els somnis la mateixa nit o la següent d'haverlos viscut", "Els científics afirmen que els somnis responen a l'atzar, i que no tenen una significació, això no vol dir que els somnis manquin de sentit", "els records que queden atrapats en la memòria durant el día, poden reapareixer 5 o 7 dies més tard en els nostres somnis".

Potser és l'atzar, potser que el somni no signifiqui res i que jo li atribueixi un significat, potser és una simple historieta d'una nit, potser una fantasia, potser els científics s'equivoquen referent al temps en que els records queden atrapats pel somni, potser és un desig de tu, potser no estas tant lluny, potser t'estim.

El que si es cert, és que els somnis tots acaben igual, despertant, ... i cada dia, m'agradi o no, pens amb tu.

Una mosca que...

Xuiuxiu | 20 Octubre, 2006 16:24 | facebook.com google.com

Una mosca volava per l'amor, mô, mô,

i l'amor la va enredar, la va enredar,

i la pobra mosca va quedar un poc tonta,

i la pobra mosca no va saber escapar.

Odi

Xuiuxiu | 18 Octubre, 2006 23:06 | facebook.com google.com

M'odiï. M'odiï per no fer el que m'havia dit que faria,

m'odiï per no ser qui volia ser, m'odiï per no saber escriure amb la mà esquerre,

m'odiï per no veure les intencions de la gent, m'odiï per no saber llegir entre línies,

m'odiï per ser tant lent o ràpid (veste'n tu a saber),

m'odiï per ser tant exigent, per no donar valor a les coses,

m'odiï per no saber volar, per no trobar, per no cercar, per caure i fotrer-me de nas,

m'odiï per no saber triar, per no saber jugar, m'odiï per no entendre i desatendre,

m'odiï per estimar, m'odiï per odiar, per evocar,

m'odiï per estimar, m'odiï per no donar plaer, per cremar, per no ajudar,

m'odiï per esnifar, per encalçar allò que mai he anhelat,

m'odiï per girar la vista i fer com que no t'he vist, que no t'he sentit, que no has existit.

Perdut

Xuiuxiu | 13 Octubre, 2006 14:55 | facebook.com google.com

Perdut. En un lloc indeterminat de l'espai-temps, s'alcen columnes vora meu de dubtes que s'interposen en la direcció que he d'agafar. He de justificar-me i raonar-me cada pas que vull donar. Entre tantes explicacions i la recerca de les mateixes m'han ennuvolat encara més. La premisa de que com més saps més qüestions se't plantegen, agafa una rellevància major. Ho intent de debò, però he entrat dintre d'una espiral on avançar es torna proporcionalment més difícil, degut a la força d'atracció del centre. No vull desistir, però la tentació de deixar-te endur és cada pic més gran.

Escolt tot el que m'envolta fins a quedar anestesiat, els meus pensaments m'absorbeixen, em paralitzen, i no em vull donar conta però estic perdut. Perdut. Perdut, perdut, perdut, perdut, perdut, perdut, perdut, perdut, perdut, perdut... Vull fogir d'aquí, arrancar a correr i no aturar fins a trobar algo que reconegui, que me sigui familiar. Al final de tot, només vull descansar, deixar aquesta tortura contínua i surar damunt l'aire, viure sense pensar.

Diumenge dematí

Xuiuxiu | 01 Octubre, 2006 21:48 | facebook.com google.com

"Tretum, tretum tri cap cuna cum, tre tuc, truc te, com camina es viatger. Que cerca? Que li falta? Que vol descobrir?"

Contemples un paisatge majestuós, ídilic, encantador, els ulls no abasten per absorbir tots i cadasqun dels detalls que formen i exclúsivitzen aquest paisatge, ... relaxat, tot comença a enfosquir-se, poc a poc, la llum cedeix pas a la negror i al límit de l'horitzó, que baixa com un teló, la lluita és aferrissada, la línia baixa lenta, confusa, desdibuixada, disfrutes fins l'últim raig lluminós, fins que finalment la foscor neutralitza i et priva de l'esplendor.

En certa manera te és igual, tu saps des de que tenies un any que les coses no deixen d'existir perquè no les vegis, saps que quan aixequis les pipelles quasitot seguirà al seu lloc amb la mateixa bellesa.

Aquesta experiència et tranquilitza ...

Sents? Sents el silenci? La remor de la mar? Algun ocell? Escoltes els cants que et regalen, reculls eixams de sensacions, totes elles fonts de benestar. Alhora, la trista negror es transforma en un mantell vermell fruit de la sang de la batalla. Quina calentor! Comença al cap, recorr el tronc, arriba fins als peus i com no, als genitals. La sang es mobilitza, es mou pel cos i es concentra a l'entrecama. Aviat sents el batec que fa creixer el teu sexe, les sensacions es multipliquen, qualqun que altre calfred, la pell es torna com la gallina, se t'aixequen els pèls i de sobte sents la calor del sol. Ha deixat de jugar amb els núvols i ha vengut a vorer-te. T'acaricia el teu cos nu. Es pot demanar res més?

La brisa de la mar es filtra per devora el teu envà, inspira, omple el teu cos d'O2, percebeix el teu ventre, com puja, com baixa, com proporciona energia al teu interior. El teu cos descansa, s'enfonsa de dins l'arena que et sosten, l'ocell canta, la sang et bull, l'aire et parla i obris els ulls. Eeeeee! tot és aquí i tu també.

"El camí que camines és el camí que et descobreix, no cerc lo que me falta i no me falta lo que tenc. Ai, tre tuc, truc, te tru po tu te, txu txu txu txu ..."

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS