Espurnes interiors

Llarg és el camí, i potser ja no record d'on vaig partir. Més segur és, que ja no camin en el mateix sentit. Els aires han canviat, m'han canviat, a força d'acariciar-me la pell, de fer-me sentir el meu cos amb més sutilitat. Ahir, no res, però avui i un poc cada dia bescanvien el somriure.

No vull estendre'm, no fer-me pesat,

però fa tant de temps que no mir enrere,

que ja no sé si res queda

del meu humil passat.

A hores d'ara tan sols mir endavant i per açò, aquí un regal;

Endinsa't en els camins que travessen els colors,

deixa les teves pors, enrere!

cerca l'energia de dins, obre els ulls i salta,

[trobaràs una amiga fada, de les que t'acaronen i no t'encalcen]

i gaudiràs, potser, una miqueta més de ser, ... qui ets!