Petits fragments de tu, que s'il·luminen, prenen força i brillen.
Xuiuxiu | 21 Setembre, 2007 16:36 |
Una cridada des de més enllà de l'amistat,
paraules embolicades de dolçor,
he sentit la trista enyorança un altre cop, com molts,
la llunyania devora l'oïda,
un calfred contra tot(s).
Per què se m'emboira la vista?
què és aquesta brillantor?
neix la llàgrima, es sent l'amor.
Com més a lluny, més aprop,
i com més aprop, més t'estim!
Viatger del temps i de l'espai
« | Setembre 2007 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | |||||
3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |