Espurnes interiors

Et regalaré un llistí amb la direcció de tots els teus temors,
un potet amb sang com a tinta
i una ploma d'espines, per si un cas te confons.
Si vols, hi vas,
mira'l als ulls i..., riu.
Ja m'ho contaràs el sen demà.

[...]

De totes formes, en emprar el líquid vermell,
tres de tres vegades trobaràs el pretèrit de tu,
tres de tres vegades trobaràs la pretensió de tu,
tres de tres vegades et trobaràs a tu.
Res igual o tot diferent,
però recorda a somriure,
no t'angoixis, riu!

Riu cada vegada més i més fort,
fins que la panxa et faci mal,
riu i riu tant fins a perdre la consciència del pensar,
fins que tan sols...
et quedi el viure.

Bsds!