Espurnes interiors

Potser mai t'arribaré a dir t'estim,
si me rius un dia de cel gris
i m'agafes de la mà un dimarts,
si m'abraces fins al matí
quan em segrestes les nits llunars.

Estarem bé, ens ennuarem els intestins,
buidarem els pous quan no quedi aigua,
les materem a tots quan siguin morts
i cremarem els deserts quan tan sols en quedi la cendra.
No quedarem darrera, no.
Ningú ens podrà dir res.
Aquesta serà la nostra col·laboració a la destrucció
de la terra que deim estimar.