Espurnes interiors

Un altre pic hem tornat a entrar dins un nou període de temps determinat. Costum que es repeteix cíclicament, tot i que el temps continua imparable de forma lineal. Res canvia, però ens obliguem a marcar un punt i seguit. He de confessar que aquesta ha estat una de les millors dels últims anys, encara que no fos com voldria, ...però ja esper tan poc. Potser fou per no resistir-me, no ho sé. Me vaig vestir de vermell perquè sé que és el color que més t'agrada. A la fi sopàrem junts després de tants d'anys i la primera rialla va ser per avançar-me a les piano-campanades. Enguany m'he estoviat els desitjos i els propòsits per més endavant, total. Brindàrem, amb bon cava! Reforçàrem les amistats noves i les de tota la vida, d'afegitó les salutacions de cortesia.

Beguérem, fumàrem, ballàrem, riguérem i ens emocionàrem amb els acords d'una vida i amb les cançons que ens agraden. Putes Perras!

Va fer fred, ja ho val, però res que no llevi un bon rock'n'roll. Tornàrem a obrir la porta a l'esperança i ens la menjàrem amb ensaïmada i xocolata. Ja està bé de pensament racional!
A la fi no anàrem d'after, però vàrem estar apunt d'anar al Marroc;-)

Fins un altre, bon any!