Espurnes interiors

Petits fragments de tu, que s'il·luminen, prenen força i brillen.

Coses perdudes 2

Xuiuxiu | 27 Febrer, 2008 22:40 | Compartir:

Camina que camines
cercant la innocència perduda,
aquella tantes vegades
s'acompanyava de paraules,
endimoniades,
"esta aprenent a viure"

I per molt que t'agradi
no tornarà,
i per molt que l'estimis,
no tornarà,
per molt que l'enyoris,
no tornarà.

No tornaràs,
sols et sentiré per vides contigües
de les que encara no t'han desterrat.
[com sempre, massa tard]

Viatger del temps i de l'espai