Espurnes interiors

... en aquella terra llunyana
de vents bufen revolucionats
s'acabaren els temps de bruixes
la nostra, per fí, ha marxat.

I l'alegria em convida
pels esforços encomanats
canvis assoleixen les fites
per aquelles que has lluitat!

Vola, vola bruixa maleïda
vola, vola sense tornar,
que per una d'amistat
deu n'havíem de penjar.

Vet aquí, la vida
i les voltes que sol donar,
es comença amb envestida
i poc a poc ens deixa anar.

Sal de la mar,
Adéu-siau!