Espurnes interiors

Quan de temps fa del darrer t'estim! ?

... en aquella terra llunyana de vents bufen revolucionats s'acabaren els temps de bruixes la nostra, per fí, ha marxat. I l'alegria em convida pels esforços encomanats canvis assoleixen les fites per aquelles que has lluitat! Vola, vola bruixa maleïda vola, vola sense...

Vida. Ens escata la vida, dia rere dia sense compassió. Vida. Pensem amb la vida, com s'enrodilla i fa compressió. Vida. Deixem la vida, quan ens temem que ja no hi som.

Camina que camines cercant la innocència perduda, aquella tantes vegades s'acompanyava de paraules, endimoniades, "esta aprenent a viure" I per molt que t'agradi no tornarà, i per molt que l'estimis, no tornarà, per molt que l'enyoris, no tornarà. No tornaràs,...

Saps que costa tant despullar-se treure't totes les capes teixides a consciència què no en pugui sortir res si no és permès, ni entrar si no ho tens clar. Mostrar-te nu tal com ets, simple i fràgil, davant el teu entorn on una petita rapinyada fer profundament. La sinceritat no és...

Un altre pic hem tornat a entrar dins un nou període de temps determinat. Costum que es repeteix cíclicament, tot i que el temps continua imparable de forma lineal. Res canvia, però ens obliguem a marcar un punt i seguit. He de confessar que aquesta ha estat una de les millors dels últims...

Potser mai t'arribaré a dir t'estim, si me rius un dia de cel gris i m'agafes de la mà un dimarts, si m'abraces fins al matí quan em segrestes les nits llunars.

Estarem bé, ens ennuarem els intestins, buidarem els pous quan no quedi aigua, les materem a tots quan siguin morts i cremarem els deserts quan tan sols en quedi la cendra. No quedarem darrera, no. Ningú ens podrà dir res. Aquesta serà la nostra col·laboració a la destrucció de...

Avui he somiat amb una professió ficticía, amb una feina ficticía, amb una situació caòtica i còmica. Amb mon pare i un altre conegenut. Llavors has aparescut tu, alegre, lleugera i natural i has trencat aquest silenci que ja s'esta tornant tant pesat. I saps què? M'he...

Un dia, quan deixi d'estimar, escriure una cançó de dos enamorats i el seu amor. Xerraré de lo molt que s'estimen, de com viven i de com s'anestesien amb paraules i pigments multicolors. Descriuré tot l'entramat que conforma i possibilita la seva relació, amb aquella il·lusió típica...

Et regalaré un llistí amb la direcció de tots els teus temors, un potet amb sang com a tinta i una ploma d'espines, per si un cas te confons. Si vols, hi vas, mira'l als ulls i..., riu. Ja m'ho contaràs el sen demà. [...] De totes formes, en emprar el líquid vermell, tres...

Avui no fan graci les pardalades, algo crema de dins el cos, surt el sol enmig de la pluja, el món a l'enrevès tu. I es que avui estem tan lluny, te sent tan enfora que no hi ha cap hora que no pensi amb tu. Una nit sense besades, un cava sense gas qui dimonis ha llevat...

(Amb sonoritat d'Albert Plà) Asseguts, reposant, empedrant records com si fossin paret seca d'aquelles marjades clapetjades de verdet. Tenim, la vista oberta i la oïda encara més, no ens miram però ens sentim i ja no ens falta res més, per saber, que som aquí i...

Una cridada des de més enllà de l'amistat, paraules embolicades de dolçor, he sentit la trista enyorança un altre cop, com molts, la llunyania devora l'oïda, un calfred contra tot(s). Per què se m'emboira la vista? què és aquesta brillantor? neix la llàgrima, es sent l'amor....

A vegades, és difícil encadenar paraules que defineixin el teu univers. A vegades, és millor esperar i veure com es desfan els núvols, sense tenir por del ploure. A vegades, és bona l'aigua que cau per escorrer la tinta i deixar-ho en el record. A vegades, és com era i es deixa a un racó...