Espurnes interiors

Avui no fan graci les pardalades, algo crema de dins el cos, surt el sol enmig de la pluja, el món a l'enrevès tu. I es que avui estem tan lluny, te sent tan enfora que no hi ha cap hora que no pensi amb tu. Una nit sense besades, un cava sense gas qui dimonis ha llevat...

(Amb sonoritat d'Albert Plà) Asseguts, reposant, empedrant records com si fossin paret seca d'aquelles marjades clapetjades de verdet. Tenim, la vista oberta i la oïda encara més, no ens miram però ens sentim i ja no ens falta res més, per saber, que som aquí i...

Una cridada des de més enllà de l'amistat, paraules embolicades de dolçor, he sentit la trista enyorança un altre cop, com molts, la llunyania devora l'oïda, un calfred contra tot(s). Per què se m'emboira la vista? què és aquesta brillantor? neix la llàgrima, es sent l'amor. ...

A vegades, és difícil encadenar paraules que defineixin el teu univers. A vegades, és millor esperar i veure com es desfan els núvols, sense tenir por del ploure. A vegades, és bona l'aigua que cau per escorrer la tinta i deixar-ho en el record. A vegades, és com era i es deixa a un racó...

Me perd entre carícies, somriures i besades, i la veritat, és que no vull trobar-me. Vull romandre estirat vora tu, cos amb cos, pell amb pell, abraçats. Recorre suaument totes les parts del teu cos fins enlairar-te, fer-te pessigolles i enganxar-me al teu melic. Sentir com...

... en la nit estrellada, les estrelles es deixen caure per estar més devora tu. Cel il·luminat per cortesia de l'artista que ens contamina amb la seva gràcia i alegria. Mètriques estudiades, acords en companyia i quelcom per dir, per sentir, per creure i transmetre. Allò que fa...

De dotze llunes ençà, recorre les teves entranyes, humides, ventoses i solitàries, que amors conquista i d'altres desengana. Perquè tu ets especial. Ho sé. Cap altra mai et podrà suplir, ni tampoc desdir que ets cosa dolça dins mar salat. Del lloc on s'hi va, torn, ...

Suposem, que és vera... hi ha una finestra oberta al meu passat, que mai vaig saber, voler o poder tancar. En lloc d'això la vaig amagar, enterrar-la baix sentiments, records i altres grumolls. Desterrada de l'existència en l'oblit ocupà el seu lloc i ara, el futur ja és passat i el passat...

M'agradaria saber consolar aquests ullets de moixa ferida, torcar la mitja llàgrima que els acompanya, dir-te que no fa res, que això s'espasa. Ensenyar-li al teu cor a no sofrir tant, perquè això fa mal... viure sempre esperant, allò que, potser, mai passarà. L'amor és reputa i...

Un ressonar de panxa fruit de l'emoció intrínseca a la trobada d'una solució, no ens porta més enllà de la descoberta de les noves variables del problema. Cadena de complicacions d'aquelles de no acabar mai, però... avancem. Obrim el camí que som capaços d'imaginar, sovint no hi tenim en compte...

...procuraré no cenyir-me a l'evident, a jugar a aquest joc que ningú m'ha explicat les regles, a inventar-me a mi i a compartir-ho amb tu, a riure sense fer mal, a estimar sense plorar, a donar-te la mà i també a deixar-te anar... ...llavors pel matí, potser, tornarà a brillar...

Com més ho faig, manco ho puc entendre, quina facilitat per complicar-me la vida, és una cosa que no requereix pensar, simplement fer-la. Trobar mil i una excuses per no fer el que hauria de fer, jugar a que no és important, escriure pel mateix motiu i de totes maneres arribarà el...

Enmig de la remor de la festa omplim poals de renou, callau, feu silenci, sona el primer toc de flabiol

Salí apresurado, dí un portazo y avanzaba acelerado, cuando un viejo de voz ronca y cascada me dijo; ¿a dónde vas con tanta ira chico? Me detuve, le miré la cara, tenía una mirada ambigüa pero penetrante. Entonces dijo; ¿Quieres escuchar una historia de un perro viejo? Y sin esperar mi...

Tal volta no sigui el millor moment per escriure, però deixaré fluir la meva ment entre grafemes i paraules escrites, la prosa i altres complements. Quina cosa és escriure, una meravellosa forma de comunicar les idees, dornar-lis forma, segons el vent, que bufa, bufa i bufa, et recondueix fina...