Administrar

Petits fragments de tu, que s'il·luminen, prenen força i brillen.

Categoria: Espurnes intrèpides

Decepció

L'altra dia vaig tocar a la teva porta i vaig sortir corrent, estava ple d'il·lusió i anhelava compartir una mica del meu temps. En lloc d'això, vaig donar mitja volta i deixar-te pensar que havia estat el vent. No sé perquè ho vaig fer, un impuls...

Bruixa de bon de veres

He conegut una bruixa, què no és bona ni dolenta, és ... creguda!!! S'amaga sota la pell d'una dona, no una dona qualsevol, però no cregueu que dissimula, no cregueu que està de dol. Llueix una aparença estrambòtica, una aparença extravagant; els ulls de negre es pinta, és...

Atent

Quan un en una cosa es fixa, la comprèn abans jutjar-la malament, en té cura i la mima, n'obté el reconeixement, de les emocions més íntimes, del més profund la gent.

Vetlada Ciutadellenca

Qui em podria dir, quant polit es aprendre, i res hauria de vendre tant sols és compartir! 

La felicitat no cansa

Per què em somrius amb aquesta rialla? com disposes les teves galtes amb tanta sinceritat? Per què em regales aquesta mirada amb els ulls il·luminats, d'alegria i de vida, fins fer-me creure en l'eternitat. Quin goig de polisoneria que enmascara la realitat, i tot...

Com una endevinalla

Aiii, ai vida meva! Ja no m'enrecord on te vaig deixar, si anaves a peu o si estaves colcant. Empastissat fins al nas, tot i així, no em vares poder agafar. Molts de camins, massa rotondes i per pujar a l'arbre ja no me sé enfilar. En desfer-me de tu, goig i alegria. La...

Sensació perduda

Quan el cel està enterenyinat de fins núvols en capes blanques, volen nous aires de múltiples olors. Inspires i t'inspires, l'aire et recorda sensacions, ... d'un moment, d'un instant o d'uns segons, potser, d'una altra vida, d'un somni o d'un...

Ho sé ...

Avui les mirades no són per la lluna, l'aire no es mou del teu costat, els teus llavis s'acaricien i s'estufen, tu, no hi aniràs.   T'aixecaràs, et miraràs quant guapa estàs al mirall, sense pentinar, faràs un riu i...

en

Les paraules no cauen del cel, però reboten en les conciències i penetren fins la demència d'aquell qui les atreu.

Som aQuí

Llarg és el camí, i potser ja no record d'on vaig partir. Més segur és, que ja no camin en el mateix sentit. Els aires han canviat, m'han canviat, a força d'acariciar-me la pell, de fer-me sentir el meu cos amb més sutilitat. Ahir, no res, però avui i un poc cada dia bescanvien el somriure....

Sinceritat embolicada

No t'enfadis si et dic, que el teu amor no m'agrada, fa mala sobrassada i un poc d'olor a prodit. Veste'n tu a saber quina és la mirada que pels teus ulls passa, amb que l'han embaucada, hormones dopaminades. No vull... Això no és, res bo, res bo, res bo... Quina tragedia, respectar els teus...

71206

Corr i corr que corria, ben aviat! ben de pressa, quina via! Corria tant que no podia i no sabia de que fogia. S'aturà en sec, alenar s'encaria. Ai, quina és la feta, que t'encalça nit i dia? Ai ja m'ho tem, ja ve, ja és aquí!! Una llum em cega, és la distància, la llunyania....

Vespre de ponent

Nit estrellada a la bella Ciutadella, cel clar i net, cap noticia del vent. És un dir. Corren atrafegades pels carrerons on resonen els tacons d'ànimes vestides de negre. Un presentiment em guía i les forces d'entusiasme em fan companyia... fins arribar a l'Aurora, aquella qui ja fa uns anys...

L'esplai de la ment

És curiós, el tema dels somnis sempre dona i ha donat molt de joc per a escriure. És un fet recurrent, potser, perquè quasi tothom en té i si no és així, somia tenir-los, jaja, jaja, jà. La veritat és que és un món fantàstic fantàstic. Dins ell, s'entremesclen realitat i fantasia, juguen la por...

Una mosca que...

Una mosca volava per l'amor, mô, mô, i l'amor la va enredar, la va enredar, i la pobra mosca va quedar un poc tonta, i la pobra mosca no va saber escapar.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS