Administrar

Petits fragments de tu, que s'il·luminen, prenen força i brillen.

Decepció

Xuiuxiu | 06 Juny, 2007 12:25 | facebook.com google.com

L'altra dia vaig tocar a la teva porta i vaig sortir corrent, estava ple d'il·lusió i anhelava compartir una mica del meu temps. En lloc d'això, vaig donar mitja volta i deixar-te pensar que havia estat el vent. No sé perquè ho vaig fer, un impuls va guanyar a una lluita de pensaments.
Ara va i ara ve.
Es petrifica el cor i la sang no arriba al cervell perquè les venes s'assequen com rierols patint d'estiu sec. Les sensacions s'empal·lideixen, no són el que ara sents, buit és la paraula i en el buit no hi ha res més.
Però tot canvia, res no permaneix, res es transforma lent, lentament.
Negocies aferrissat la resignació com una hiena la carn amb un lleó. No pensares mai fer-ho però a hores d'ara l'acceptació és l'únic camí. I no és fàcil, jo ho sé, perquè avui ... no tens raó. Pesa en la teva ment que aquella porta no la va tocar el vent, la va picar la teva mà i te'n vares anar sense donar explicació a qui estimes amb tant d'amor.
Ara arriba la culpa, ja és massa tard per cercar falsos culpables per allò que mai creuràs. Assoleix-la, l'assolesc, perquè qui carrega amb la culpa és conscient del mal que ha fet.

Les disculpes sovint arriben fluixes, tard i mai estan a l'altura de les emocions que s'han desencadenat. Tot i així són necessàries.

Perdona'm.

 

Bruixa de bon de veres

Xuiuxiu | 29 Maig, 2007 18:36 | facebook.com google.com

He conegut una bruixa,
què no és bona ni dolenta,
és ... creguda!!!

S'amaga sota la pell d'una dona,
no una dona qualsevol,
però no cregueu que dissimula,
no cregueu que està de dol.
Llueix una aparença estrambòtica,
una aparença extravagant;
els ulls de negre es pinta,
és el guerrer de "l'antifaç",
amb llargs cabells llisos,
llargs i mal tintats,
d'una espècie de taronja, fei!
i pitjor dies descambuixats.
No és guapa, no, no es bella,
no dóna confiança ni seguretat,
més bé, fas dues passes enrere,
no fos cosa et conjuràs.
D'anques no n'hi falten,
grassoneta és tot ella
i té unes bones posaderes
que sa granera ha trencat.

No m'amag de dir-ho;
pobret qui amb ella s'ha topat
i curts qui riuen amb ella,
són còmplices d'atentat.
Ja he dit que no era mala,
simplement és que no en sap,
quina tristor, quina pena,
aiii pobres desgraciats.

No, no som loco,
no ho he malmirat,
no porten aquestes paraules
ni un petit grau de maldat.
Ella no juga, ella ordena,
imposa les regles sense autoritat.
No xerra, no parla ni tampoc ralla,
ella ho fa tot cridant,
i qui crida no és exemple
per un pobre infant.

No puc escriure i pensar amb ella,
cada instant m'he d'aturar,
m'enrabia i em condemna
a escriure descalificant.
No puc trobar raó,
alguna per alabar,
per dir, açò m'agrada!
i no tot siguin disbarats.

No ajuda i et capfica
més enfons del que estàs.
Llàstima si l'ull et mira,
de tonto no te n'escaparàs.
No riu i no viu
s'amarga tan sols aixecar.
No canta, ni es relaxa
ni tampoc sap animar.

Oh mala revalenta puta!
tu no ets per ensenyar,
ni criar criatures,
per què les deixen en les teves mans?

Atent

Xuiuxiu | 25 Maig, 2007 21:12 | facebook.com google.com

Quan un en una cosa es fixa,
la comprèn abans jutjar-la malament,
en té cura i la mima,
n'obté el reconeixement,
de les emocions més íntimes,
del més profund la gent.

Vetlada Ciutadellenca

Xuiuxiu | 25 Maig, 2007 09:38 | facebook.com google.com

Qui em podria dir,

quant polit es aprendre,

i res hauria de vendre

tant sols és compartir! 

La felicitat no cansa

Xuiuxiu | 23 Maig, 2007 23:02 | facebook.com google.com

Per què em somrius amb aquesta rialla? com disposes les teves galtes amb tanta sinceritat?

Per què em regales aquesta mirada amb els ulls il·luminats, d'alegria i de vida, fins fer-me creure en l'eternitat.

Quin goig de polisoneria que enmascara la realitat, i tot quan el fer és per fer, estimar és per estimar ... i  plorar per tantes coses.

Qui no regalaria problemes i els bescanviaria per felicitat. Au va, senyor!!

Aquí en té dos de grossos, me'n doni deu d'amor! 

Com una endevinalla

Xuiuxiu | 23 Maig, 2007 22:17 | facebook.com google.com

Aiii, ai vida meva! Ja no m'enrecord on te vaig deixar, si anaves a peu o si estaves colcant. Empastissat fins al nas, tot i així, no em vares poder agafar. Molts de camins, massa rotondes i per pujar a l'arbre ja no me sé enfilar. En desfer-me de tu, goig i alegria. La Terra no tan sols gira, sinó que gira més aviat,... perquè ets com un nin petit quan el deixen de vigilar, no sap on l'ha de pegar, riu que te riu i remena que remena, boques per aquí, boques per allà. Si l'has fet que no l'hagués pensada, aquest ets tu, oh! cabró i fill de puta, que amb una "l", una "i" i amb la darrera part de "mamada", l'has "liada".

Sensació perduda

Xuiuxiu | 20 Maig, 2007 10:02 | facebook.com google.com

Quan el cel està enterenyinat de fins núvols en capes blanques, volen nous aires de múltiples olors. Inspires i t'inspires, l'aire et recorda sensacions, ... d'un moment, d'un instant o d'uns segons, potser, d'una altra vida, d'un somni o d'un racó.Tot és present en el conscient i l'inconscient, junts formen la vida, junts fan l'amor, s'enriuen nit i dia, de qui gossi identificar aquesta expressió.

"Quan era un nin, i aparentava com a tal, record quan entrava a s'antiga casa de sa padrina i ensumava pebres torrats. No m'agradaven i no m'agraden. Però ara m'agrada sentir aquesta olor, sí, me record a sa padrina, perquè ella ho sabia i un altre plat preparat me tenia"

Per ella. 

Ho sé ...

Xuiuxiu | 19 Maig, 2007 16:08 | facebook.com google.com

Avui les mirades no són per la lluna,

l'aire no es mou del teu costat,

els teus llavis s'acaricien i s'estufen,

tu, no hi aniràs.

 

T'aixecaràs, et miraràs quant guapa estàs al mirall, sense pentinar, faràs un riu i estiraràs la cadena. Escoltaràs atentament el renou de l'aigua que resona entre el marbre blanc, et tornaràs a mirar al mirall i et dedicaràs una mirada picarona. Caminaràs pel passadís, embadalida com de bon matí. Com acostumes a fer, fregaràs amb la punta del dit un troç de paret de tot el camí. Sortejaràs amb finura la porta d'entremig abans d'arribar a la cuina. Colliràs una poma i li clavaràs les teves blanques dents i d'aquí en sortirà un esquitx. Et recolzaràs amb les nalgues a la taula i aguantaràs amb una mà el colze del braç amb el qual sostens la poma. Restaràs uns moments quieta, pensativa i amb la mirada perduda, menjant poma com qui menja fruita.

Quan estiguis apunt d'acabar, estudiaràs quina part queda per mossegar. Al final l'agafaràs en pinça pel tronc i la llançaràs amb estil al fems. Et giraràs, donaràs passes i voltetjaràs amb gran harmonia, agafant d'aquí i d'allà el que necessites per fer el cafè. L'abocaràs, l'oloraràs, li afegiràs una mica de llet i l'endolçaràs, com a tu t'agrada. Agafaràs la tassa amb les dues mans, tot i sentint la calentor a la teva pell, tancaràs els ulls, acostaràs els llavis i provaràs el cafè. Dedicaràs un instant només per ell.  Obriràs els ulls, aixecaràs les pipelles una mica més i et sobrevindrà el dia que has despertat.

No, no t'agradarà. Sostindràs la tassa per l'ansa i passaràs l'altra mà pel cap. Donaràs mitja volta i sense mirar, deixaràs la tassa amb un cop a la taula, vessarà. Partiràs, el cor se't dispararà, bombajerà i bombajerà, el sentiràs al pit com si volgués sortir. Tornaràs per ratjoles que ja has passat, caminaràs decidida, desperta i amb la mirada fixa. Llavors pensaràs que camines molt aviat i  progressivament enlentiràs el ritme de les teves passes. Observaràs la respiració i desitjaràs que el teu cor enveji la tranquil·litat. Trobaràs la porta i l'obriràs, com no, sigilosament.  Miraràs per l'obertura a veure que està fent. Entraràs amb els peus de punta i et treuràs la camiseta. Arraconaràs els llençols, els col·locaràs. El miraràs i l'abraçaràs. El contacte de la pell amb la pell el despertarà. Mig obrirà els ulls i et dirà; ja ets aquí?

I tu contestaràs; no, no hi he anat.

Un somriure

en

Xuiuxiu | 13 Maig, 2007 23:05 | facebook.com google.com

Les paraules no cauen del cel,

però reboten en les conciències

i penetren fins la demència

d'aquell qui les atreu.

Som aQuí

Xuiuxiu | 13 Maig, 2007 17:11 | facebook.com google.com

Llarg és el camí, i potser ja no record d'on vaig partir. Més segur és, que ja no camin en el mateix sentit. Els aires han canviat, m'han canviat, a força d'acariciar-me la pell, de fer-me sentir el meu cos amb més sutilitat. Ahir, no res, però avui i un poc cada dia bescanvien el somriure.

No vull estendre'm, no fer-me pesat,

però fa tant de temps que no mir enrere,

que ja no sé si res queda

del meu humil passat.

A hores d'ara tan sols mir endavant i per açò, aquí un regal;

Endinsa't en els camins que travessen els colors,

deixa les teves pors, enrere!

cerca l'energia de dins, obre els ulls i salta,

[trobaràs una amiga fada, de les que t'acaronen i no t'encalcen]

i gaudiràs, potser, una miqueta més de ser, ... qui ets!

Sinceritat embolicada

Xuiuxiu | 20 Desembre, 2006 22:08 | facebook.com google.com

No t'enfadis si et dic, que el teu amor no m'agrada, fa mala sobrassada i un poc d'olor a prodit. Veste'n tu a saber quina és la mirada que pels teus ulls passa, amb que l'han embaucada, hormones dopaminades. No vull... Això no és, res bo, res bo, res bo...

Quina tragedia, respectar els teus sentiments contraris proporcionalment a tot el que jo sent. I t'estim, creu-me que t'estim.

Com diven ses padrines, el rosari va per dins

71206

Xuiuxiu | 20 Desembre, 2006 21:53 | facebook.com google.com

Corr i corr que corria, ben aviat! ben de pressa, quina via!

Corria tant que no podia i no sabia de que fogia.

S'aturà en sec, alenar s'encaria.

Ai, quina és la feta, que t'encalça nit i dia?

Ai ja m'ho tem, ja ve, ja és aquí!!

Una llum em cega, és la distància, la llunyania.

Tant de bo que m'he aturat, plantat cara, tot ha explotat.

És díficil sortetjar tot els troços d'una família, d'aquí i d'allà.

Separats es desintegren, es redueixen i desapareixeran.

Les forces, els enllaços d'amor i les unions d'estimació han quedat tocades,

totes marcades, de sang, de mentides i traïció.

Es formen nous pols, noves pol·laritats, tot el que hem conegut, tot és bescanviat.

Vespre de ponent

Xuiuxiu | 20 Novembre, 2006 23:35 | facebook.com google.com

Nit estrellada a la bella Ciutadella, cel clar i net, cap noticia del vent. És un dir. Corren atrafegades pels carrerons on resonen els tacons d'ànimes vestides de negre.

Un presentiment em guía i les forces d'entusiasme em fan companyia... fins arribar a l'Aurora, aquella qui ja fa uns anys que roman a l'ombra. Sonen paraules dites de goles seques, tranquil·ls, ja ve el vi. Tots rallarem una mica més lleugers, més destxondits. Au va, no esperis a cap somelier, tots sabem lo que em de fer. Que hi hagi sang, que embruti el blanc, tanta puresa no cal, els contrastos no fan mal.

Crac, am, am... potser, no ho sé, patates no menjaré. Com aquell qui diu, d'açò no n'has de fer res, que s'ho quedin ells. Plats bruts a la basura sense miraments, no pasarem pena d'ells, no és el nostre compte.

Ja hem atarracat, fum enlairat, olor a aroma mesclat. El presentiment deixa de fer, un pas endavant és un pas donat i ara no cridaré, emperò alguna cosa n'hem de fer. Partim, parteix, quant és?

Les gràcies i el cafè.

L'esplai de la ment

Xuiuxiu | 27 Octubre, 2006 21:04 | facebook.com google.com

És curiós, el tema dels somnis sempre dona i ha donat molt de joc per a escriure. És un fet recurrent, potser, perquè quasi tothom en té i si no és així, somia tenir-los, jaja, jaja, jà. La veritat és que és un món fantàstic fantàstic. Dins ell, s'entremesclen realitat i fantasia, juguen la por amb l'alegria, apareix la llum enfosquida, corrs per espais bescanviants, vius històries singulars amb amics que mai faries i desconeguts que coneixeràs o simplement cares imprecises que per molt que mires no encertes a recordar.

Jo, aquesta nit he tornat a somiar amb tu, i això que ja fa tres mesos de tu i jo. Casualitat? Ganes de diversió de la ment? No ho sé. Però avui he pensat amb tu, amb el meu somni, en tots els moments en que el meu cervell no estava enfeinat. Saps tu quants de pics passa això amb un dia?

Volta que volta a sa figuera, he cridat al meu amic Google a veure que en sabia ell de somnis, i m'ha contat tot això: "Els somnis es produeixen com a resultat d'un complicat procés que implica els records i a l'hipocamp", "La nostra vida quotidiana és el semiller dels nostres somnis. Les experiències que tenim al llarg del dia solen ser l'origen de les imatges oníriques que generam mentres dormim.", "Els somnis en molts casos revelen els veritables desitjos i les necessitats d'una persona", "Freud pensava que els "residus diurns" apareixien en els somnis la mateixa nit o la següent d'haverlos viscut", "Els científics afirmen que els somnis responen a l'atzar, i que no tenen una significació, això no vol dir que els somnis manquin de sentit", "els records que queden atrapats en la memòria durant el día, poden reapareixer 5 o 7 dies més tard en els nostres somnis".

Potser és l'atzar, potser que el somni no signifiqui res i que jo li atribueixi un significat, potser és una simple historieta d'una nit, potser una fantasia, potser els científics s'equivoquen referent al temps en que els records queden atrapats pel somni, potser és un desig de tu, potser no estas tant lluny, potser t'estim.

El que si es cert, és que els somnis tots acaben igual, despertant, ... i cada dia, m'agradi o no, pens amb tu.

Una mosca que...

Xuiuxiu | 20 Octubre, 2006 16:24 | facebook.com google.com

Una mosca volava per l'amor, mô, mô,

i l'amor la va enredar, la va enredar,

i la pobra mosca va quedar un poc tonta,

i la pobra mosca no va saber escapar.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS