Administrar

Petits fragments de tu, que s'il·luminen, prenen força i brillen.

Se t'escapa!

Xuiuxiu | 25 Maig, 2006 15:53 | facebook.com google.com

Un ós polar camina entre palmeres, clavat a l'arena un gelat intacte enmig del desert, m'enlluerna un gran sol alhora el meu cervell intenta assimilar. He atrevessat l'Arc de Sant Martí i l'arena s'ha convertit en aigua, el Mediterrani, s'obri davant mi, l'ós és ara un pingüí. Les palmeres formen part d'una atípica ciutat, l'ambient tranquil i serè, la normalitat sembla ésser. Les arrels dels arbres cerquen llum del sol. Animals exòtics moren, decreixen i es desfan, el cervell continua assimilant. Estrany és, una al·lota corr agitada, cara d'ansiosa i alterada, regirada per la meva presència, ve cap a mi, la camiseta m'agafa i em sacseja de mala manera. Not la seva forta i desmesurada palpitació, intensa respiració, cara de cerca sense trobada i balbeja extranyes paraules d'un idoma que a reconèixer no encert. "Oh' trid moc es on òrep arucol b ma mitse't" Jo bocabadat com un gorrió, no assimil tal expressió. Buit de sentiment gir la cara cap al cel, m'enlluern. Aquí mai es pon el sol.

Comentaris

  1. Octubrina
    Re: Se t'escapa!
    els llenguatges tan estranys que arribam a xerrar per dir t'estim...
    Octubrina | 25/05/2006, 20:12
  2. exist
    mocadors

    ...veus Calet, el món és un "mocador de paper de vidre". N'Octubrina era allà i és aquí i és per tot... en fí, ara ja sabem qui és... en s'estiu quedam per sopar davall el cel blau estrellat.

    exist | 30/05/2007, 00:00
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS