Administrar

Petits fragments de tu, que s'il·luminen, prenen força i brillen.

Diumenge dematí

Xuiuxiu | 01 Octubre, 2006 21:48 | facebook.com google.com

"Tretum, tretum tri cap cuna cum, tre tuc, truc te, com camina es viatger. Que cerca? Que li falta? Que vol descobrir?"

Contemples un paisatge majestuós, ídilic, encantador, els ulls no abasten per absorbir tots i cadasqun dels detalls que formen i exclúsivitzen aquest paisatge, ... relaxat, tot comença a enfosquir-se, poc a poc, la llum cedeix pas a la negror i al límit de l'horitzó, que baixa com un teló, la lluita és aferrissada, la línia baixa lenta, confusa, desdibuixada, disfrutes fins l'últim raig lluminós, fins que finalment la foscor neutralitza i et priva de l'esplendor.

En certa manera te és igual, tu saps des de que tenies un any que les coses no deixen d'existir perquè no les vegis, saps que quan aixequis les pipelles quasitot seguirà al seu lloc amb la mateixa bellesa.

Aquesta experiència et tranquilitza ...

Sents? Sents el silenci? La remor de la mar? Algun ocell? Escoltes els cants que et regalen, reculls eixams de sensacions, totes elles fonts de benestar. Alhora, la trista negror es transforma en un mantell vermell fruit de la sang de la batalla. Quina calentor! Comença al cap, recorr el tronc, arriba fins als peus i com no, als genitals. La sang es mobilitza, es mou pel cos i es concentra a l'entrecama. Aviat sents el batec que fa creixer el teu sexe, les sensacions es multipliquen, qualqun que altre calfred, la pell es torna com la gallina, se t'aixequen els pèls i de sobte sents la calor del sol. Ha deixat de jugar amb els núvols i ha vengut a vorer-te. T'acaricia el teu cos nu. Es pot demanar res més?

La brisa de la mar es filtra per devora el teu envà, inspira, omple el teu cos d'O2, percebeix el teu ventre, com puja, com baixa, com proporciona energia al teu interior. El teu cos descansa, s'enfonsa de dins l'arena que et sosten, l'ocell canta, la sang et bull, l'aire et parla i obris els ulls. Eeeeee! tot és aquí i tu també.

"El camí que camines és el camí que et descobreix, no cerc lo que me falta i no me falta lo que tenc. Ai, tre tuc, truc, te tru po tu te, txu txu txu txu ..."

Comentaris

  1. exist
    dilluns horabaixa

    "...no cerc el què tenc, però no me falta el que vaig perdre..."

    exist | 30/05/2007, 00:04
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS