Administrar

Petits fragments de tu, que s'il·luminen, prenen força i brillen.

Perdut

Xuiuxiu | 13 Octubre, 2006 14:55 | facebook.com google.com

Perdut. En un lloc indeterminat de l'espai-temps, s'alcen columnes vora meu de dubtes que s'interposen en la direcció que he d'agafar. He de justificar-me i raonar-me cada pas que vull donar. Entre tantes explicacions i la recerca de les mateixes m'han ennuvolat encara més. La premisa de que com més saps més qüestions se't plantegen, agafa una rellevància major. Ho intent de debò, però he entrat dintre d'una espiral on avançar es torna proporcionalment més difícil, degut a la força d'atracció del centre. No vull desistir, però la tentació de deixar-te endur és cada pic més gran.

Escolt tot el que m'envolta fins a quedar anestesiat, els meus pensaments m'absorbeixen, em paralitzen, i no em vull donar conta però estic perdut. Perdut. Perdut, perdut, perdut, perdut, perdut, perdut, perdut, perdut, perdut, perdut... Vull fogir d'aquí, arrancar a correr i no aturar fins a trobar algo que reconegui, que me sigui familiar. Al final de tot, només vull descansar, deixar aquesta tortura contínua i surar damunt l'aire, viure sense pensar.

Comentaris

  1. Ferran
    Re: Perdut

    Em sento completament igual company.

    Ho transmets molt bé.

    Ferran | 19/02/2007, 21:53
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS