Administrar

Petits fragments de tu, que s'il·luminen, prenen força i brillen.

Vespre de ponent

Xuiuxiu | 20 Novembre, 2006 23:35 | facebook.com google.com

Nit estrellada a la bella Ciutadella, cel clar i net, cap noticia del vent. És un dir. Corren atrafegades pels carrerons on resonen els tacons d'ànimes vestides de negre.

Un presentiment em guía i les forces d'entusiasme em fan companyia... fins arribar a l'Aurora, aquella qui ja fa uns anys que roman a l'ombra. Sonen paraules dites de goles seques, tranquil·ls, ja ve el vi. Tots rallarem una mica més lleugers, més destxondits. Au va, no esperis a cap somelier, tots sabem lo que em de fer. Que hi hagi sang, que embruti el blanc, tanta puresa no cal, els contrastos no fan mal.

Crac, am, am... potser, no ho sé, patates no menjaré. Com aquell qui diu, d'açò no n'has de fer res, que s'ho quedin ells. Plats bruts a la basura sense miraments, no pasarem pena d'ells, no és el nostre compte.

Ja hem atarracat, fum enlairat, olor a aroma mesclat. El presentiment deixa de fer, un pas endavant és un pas donat i ara no cridaré, emperò alguna cosa n'hem de fer. Partim, parteix, quant és?

Les gràcies i el cafè.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS