Espurnes interiors

Corr i corr que corria, ben aviat! ben de pressa, quina via!

Corria tant que no podia i no sabia de que fogia.

S'aturà en sec, alenar s'encaria.

Ai, quina és la feta, que t'encalça nit i dia?

Ai ja m'ho tem, ja ve, ja és aquí!!

Una llum em cega, és la distància, la llunyania.

Tant de bo que m'he aturat, plantat cara, tot ha explotat.

És díficil sortetjar tot els troços d'una família, d'aquí i d'allà.

Separats es desintegren, es redueixen i desapareixeran.

Les forces, els enllaços d'amor i les unions d'estimació han quedat tocades,

totes marcades, de sang, de mentides i traïció.

Es formen nous pols, noves pol·laritats, tot el que hem conegut, tot és bescanviat.