Espurnes interiors

No t'enfadis si et dic, que el teu amor no m'agrada, fa mala sobrassada i un poc d'olor a prodit. Veste'n tu a saber quina és la mirada que pels teus ulls passa, amb que l'han embaucada, hormones dopaminades. No vull... Això no és, res bo, res bo, res bo...

Quina tragedia, respectar els teus sentiments contraris proporcionalment a tot el que jo sent. I t'estim, creu-me que t'estim.

Com diven ses padrines, el rosari va per dins