Administrar

Petits fragments de tu, que s'il·luminen, prenen força i brillen.

Ho sé ...

Xuiuxiu | 19 Maig, 2007 16:08 | facebook.com google.com

Avui les mirades no són per la lluna,

l'aire no es mou del teu costat,

els teus llavis s'acaricien i s'estufen,

tu, no hi aniràs.

 

T'aixecaràs, et miraràs quant guapa estàs al mirall, sense pentinar, faràs un riu i estiraràs la cadena. Escoltaràs atentament el renou de l'aigua que resona entre el marbre blanc, et tornaràs a mirar al mirall i et dedicaràs una mirada picarona. Caminaràs pel passadís, embadalida com de bon matí. Com acostumes a fer, fregaràs amb la punta del dit un troç de paret de tot el camí. Sortejaràs amb finura la porta d'entremig abans d'arribar a la cuina. Colliràs una poma i li clavaràs les teves blanques dents i d'aquí en sortirà un esquitx. Et recolzaràs amb les nalgues a la taula i aguantaràs amb una mà el colze del braç amb el qual sostens la poma. Restaràs uns moments quieta, pensativa i amb la mirada perduda, menjant poma com qui menja fruita.

Quan estiguis apunt d'acabar, estudiaràs quina part queda per mossegar. Al final l'agafaràs en pinça pel tronc i la llançaràs amb estil al fems. Et giraràs, donaràs passes i voltetjaràs amb gran harmonia, agafant d'aquí i d'allà el que necessites per fer el cafè. L'abocaràs, l'oloraràs, li afegiràs una mica de llet i l'endolçaràs, com a tu t'agrada. Agafaràs la tassa amb les dues mans, tot i sentint la calentor a la teva pell, tancaràs els ulls, acostaràs els llavis i provaràs el cafè. Dedicaràs un instant només per ell.  Obriràs els ulls, aixecaràs les pipelles una mica més i et sobrevindrà el dia que has despertat.

No, no t'agradarà. Sostindràs la tassa per l'ansa i passaràs l'altra mà pel cap. Donaràs mitja volta i sense mirar, deixaràs la tassa amb un cop a la taula, vessarà. Partiràs, el cor se't dispararà, bombajerà i bombajerà, el sentiràs al pit com si volgués sortir. Tornaràs per ratjoles que ja has passat, caminaràs decidida, desperta i amb la mirada fixa. Llavors pensaràs que camines molt aviat i  progressivament enlentiràs el ritme de les teves passes. Observaràs la respiració i desitjaràs que el teu cor enveji la tranquil·litat. Trobaràs la porta i l'obriràs, com no, sigilosament.  Miraràs per l'obertura a veure que està fent. Entraràs amb els peus de punta i et treuràs la camiseta. Arraconaràs els llençols, els col·locaràs. El miraràs i l'abraçaràs. El contacte de la pell amb la pell el despertarà. Mig obrirà els ulls i et dirà; ja ets aquí?

I tu contestaràs; no, no hi he anat.

Un somriure

Comentaris

  1. mado-llucia
    un detall!

    Mare meva, podries fer-ne la segona part?
    Però un petit detall que m'ha fet mal als ulls: "apollar-se"... és recolzar-se! .
    Ei, és una crítica constructiva, i realment... per ventura ho has fet aposta...

    mado-llucia | 20/05/2007, 13:45
  2. Xuiuxiu
    La vida és plena de petits detalls

    Gracis, gracis per ajudar a polir-me;-)
    La segona part, si surt, ja sortirà.

    Xuiuxiu | 21/05/2007, 14:07
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS