Administrar

Petits fragments de tu, que s'il·luminen, prenen força i brillen.

Decepció

Xuiuxiu | 06 Juny, 2007 12:25 | facebook.com google.com

L'altra dia vaig tocar a la teva porta i vaig sortir corrent, estava ple d'il·lusió i anhelava compartir una mica del meu temps. En lloc d'això, vaig donar mitja volta i deixar-te pensar que havia estat el vent. No sé perquè ho vaig fer, un impuls va guanyar a una lluita de pensaments.
Ara va i ara ve.
Es petrifica el cor i la sang no arriba al cervell perquè les venes s'assequen com rierols patint d'estiu sec. Les sensacions s'empal·lideixen, no són el que ara sents, buit és la paraula i en el buit no hi ha res més.
Però tot canvia, res no permaneix, res es transforma lent, lentament.
Negocies aferrissat la resignació com una hiena la carn amb un lleó. No pensares mai fer-ho però a hores d'ara l'acceptació és l'únic camí. I no és fàcil, jo ho sé, perquè avui ... no tens raó. Pesa en la teva ment que aquella porta no la va tocar el vent, la va picar la teva mà i te'n vares anar sense donar explicació a qui estimes amb tant d'amor.
Ara arriba la culpa, ja és massa tard per cercar falsos culpables per allò que mai creuràs. Assoleix-la, l'assolesc, perquè qui carrega amb la culpa és conscient del mal que ha fet.

Les disculpes sovint arriben fluixes, tard i mai estan a l'altura de les emocions que s'han desencadenat. Tot i així són necessàries.

Perdona'm.

 

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS