Espurnes interiors

Avui no fan graci les pardalades,
algo crema de dins el cos,
surt el sol enmig de la pluja,
el món a l'enrevès tu.

I es que avui estem tan lluny,
te sent tan enfora
que no hi ha cap hora
que no pensi amb tu.

Una nit sense besades,
un cava sense gas
qui dimonis ha llevat el tap
per deixar-la reposar.

[De tot, els ulls,
la nit, confosa,
després, el nu,
avui, el buit.]