Espurnes interiors

Un dia, quan deixi d'estimar, escriure una cançó de dos enamorats i el seu amor. Xerraré de lo molt que s'estimen, de com viven i de com s'anestesien amb paraules i pigments multicolors. Descriuré tot l'entramat que conforma i possibilita la seva relació, amb aquella il·lusió típica que fa veure les coses tal com són. I el final, com no, serà tràgic, hi haurà sang que tacarà el blanc, perquè el "vivieron felices y comierón perdices" és massa avorrit i manca totalment d'emoció, ans no existeix l'aventura sense l'adversitat.
Quan deixi d'estimar, ja no m'estimaré més, la terra donarà voltes i seguirà sortint el sol.