Administrar

Petits fragments de tu, que s'il·luminen, prenen força i brillen.

Atracció física

Xuiuxiu | 14 Juny, 2009 11:26 | facebook.com google.com

t' i no et conec
t' i m'és igual
com si el sol surt per ponent
com si es pon per llevant
t' amb bogeria
i això m'està ressuscitant
la lluna plena d'uns dies
per veure-hi en l'obscuritat.
t'!

Comentaris

  1. Étrange
    L´amour physique

    Me pones de las letras.
    Si me permites, sigo en otro comentario sobre paralelismos (será largo, aviso).
    Si me dices que no, sabré comprenderte.
    Ahora late la anarquía en el cerebro y en...y en...
    ¿Será la hora?

    Étrange | 16/06/2009, 00:52
  2. Xuiuxiu
    Per favor...

    ...continua!

    Xuiuxiu | 16/06/2009, 10:50
  3. ÉTRANGE
    Amour physique II

    "Retirez-lui à ce monde l'art d'écrire et ils lui retireront toute sa gloire."
    FRANÇOIS-RENÉ DE CHATEAUBRIAND

    No puedo evitar decirte lo mucho que me gustan estos dos escritos tuyos:
    Decepció
    Xuiuxiu | 06 Juny, 2007 14:25
    L'altra dia vaig tocar a la teva porta i vaig sortir corrent, estava ple d'il·lusió i anhelava compartir una mica del meu temps. En lloc d'això, vaig donar mitja volta i deixar-te pensar que havia estat el vent. No sé perquè ho vaig fer, un impuls va guanyar a una lluita de pensaments.
    Ara va i ara ve.
    Es petrifica el cor i la sang no arriba al cervell perquè les venes s'assequen com rierols patint d'estiu sec. Les sensacions s'empal·lideixen, no són el que ara sents, buit és la paraula i en el buit no hi ha res més.
    Però tot canvia, res no permaneix, res es transforma lent, lentament.
    Negocies aferrissat la resignació com una hiena la carn amb un lleó. No pensares mai fer-ho però a hores d'ara l'acceptació és l'únic camí. I no és fàcil, jo ho sé, perquè avui ... no tens raó. Pesa en la teva ment que aquella porta no la va tocar el vent, la va picar la teva mà i te'n vares anar sense donar explicació a qui estimes amb tant d'amor.
    Ara arriba la culpa, ja és massa tard per cercar falsos culpables per allò que mai creuràs. Assoleix-la, l'assolesc, perquè qui carrega amb la culpa és conscient del mal que ha fet.
    Les disculpes sovint arriben fluixes, tard i mai estan a l'altura de les emocions que s'han desencadenat. Tot i així són necessàries.
    Perdona'm.
    71206
    Xuiuxiu | 20 Desembre, 2006 22:53
    Corr i corr que corria, ben aviat! ben de pressa, quina via!
    Corria tant que no podia i no sabia de que fogia.
    S'aturà en sec, alenar s'encaria.
    Ai, quina és la feta, que t'encalça nit i dia?
    Ai ja m'ho tem, ja ve, ja és aquí!!
    Una llum em cega, és la distància, la llunyania.
    Tant de bo que m'he aturat, plantat cara, tot ha explotat.
    És díficil sortetjar tot els troços d'una família, d'aquí i d'allà.
    Separats es desintegren, es redueixen i desapareixeran.
    Les forces, els enllaços d'amor i les unions d'estimació han quedat tocades,
    totes marcades, de sang, de mentides i traïció.
    Es formen nous pols, noves pol·laritats, tot el que hem conegut, tot és bescanviat.

    .........................................................................................................................
    AMOUR PHYSIQUE
    EL INSTINTO ¿ES SUPERIOR A LAS CREENCIAS?

    Voy a apoyarme en la historia de otro para, por retazos, proyectar un poco la mía, mira:

    "...Il y a parfois des ressamblances inexplicables..."
    "...A la fin du jour, il se présenta devant sa femme; et, d´une voix différente de la sienne, il lui commanda premièrement de ne pas lui répondre, de ne pas l´approcher, de ne plus même le regarder, et qu´elle eût à suivre, sous peine de damnation, tous ses ordres qui étaient irrévocables..."
    "....Elle avait obèi à la volonté de Dieu, en ocassionnant son crime, et devait prier pour son âme, puisque désormais il n´existait plus..."
    "...Il se retourna plusieurs fois, et finit par disparaître."

    "...Par exprit d´humilité, il racontait son histoire..."
    "...Le besoin de se mêler à l´existence des autres le faisait descendre dans la ville. Mais l´air bestial des figures, le tapage des metiers, l´indifférence des propos glacaient son coeur..."
    "...Il contemplait avec des élancements d´amour les poulins dans les herbages, les oiseaux dans leurs nids, les insectes sur les fleurs..."
    "...Mais l´impitoyable pensée obscurcissait la splendeur des tabernacles, le torturait à travers les macérations de la pénitence..."
    "...Il ne se révoltait pas contre Dieu qui lui avait infligé cette action, et pourtant se désespérait de l´avoir pu comettre..."
    "...Sa propre personne lui faissait tellement horreur qu´ espérant s´en delivrer il l´aventura dans des périls.Il sauva des paralytiques des incendies, des enfants du fond des gouffres . L´abîme le rejetait, les flammes l´épargnaient. Le temps n´apaisa pas sa souffrance. Elle devenait intolérable. Il resolut de mourir..."
    "...Et un jour qu´il se trouvait au bord d´une fontaine, comme il se penchait dessus pour juger de la profondeur de l´eau, il vit paraître en face de lui un vieillard tout décharné, à barbe blanche, d´un aspect si lamentable, qu´il le fut impossible de retenir ses pleurs. L´autre aussi , pleurait. Sans reconnaître son image, Julien se rappelait confusément une figure ressemblant à celle-là. Il poussa un cri.: c´éatit son père; et il ne pensa plus à se tuer..."

    "...Il arriva près d´un fleuve dont la traversée était dangereuse, à cause de sa violence et parce qu´il y avait sur les rives une grande étendue de vase. Personne depuis longtemps n´osait plus le passer..."
    "...Des mois s´ecoulaient sans que Julien vit personne..."
    "...Souvent il fermait les yeux, tâchant par la memoire, de revenir dans sa jeneusse..."
    "...Une nuit qu´il dormait, il crut entendre quelqu´un l´appeler.. Il tendit l´oreille et ne distingua que le mugissement des flots.
    Mais la voix reprit:
    - " Julien !
    Elle venait de l´autre bord, ce qui lui parut extraordinaire, vu la largeur du fleuve..."
    ............................................................................................................................
    ( Tuneado de La légende de Saint Julien l´Hospitalier de G. Flaubert en Trois contes)
    Repasando mi historia MMII calendario fases lunares semana XX-XXVII julio,efectivamente, luna llena el XXIV a las 09H 07´, un trígono Venus-Neptuno... Yo en mi fantasía olvidé la luna, la luna de julio, romántica ella, anegada como quedó en lágrimas la semana... cruel , muy cruel. No sé si seguir...No estoy seguro...La lucha no cesa...El tiempo difumina los rostros...El ser humano debe ser comprendido...Fragmentos...
    Fragmentos que duelen porque la esquizofrenia no es buena, acaso sólo para los dioses...
    El tiempo dirá. El tiempo pone todas las cosas en su sitio. Chronos, Saturno, señor del karma, quizá se ha puesto en marcha...
    Ahora mismo no se me ocurren más paralelismos.
    Salut!

    ÉTRANGE | 17/06/2009, 00:02
  4. Xuiuxiu
    Culturitzant-me

    Bones Étrange, disculpa'm la meva tardarça en correspondre els teus comentaris. Però he volgut indagar una mica per comprendre't millor.

    Amb "tancar els ulls per veurer-hi" ens identificarem, amb "atracció física" em desconcertes i amb "decepció" i "71206" et conec una mica més.

    T'he de dir que els fragments l'esquizofrenics de Julien l'Hospitalier em varen semblar molt trists en conjunt, desesperant, angoixós... Per això he llegit la llegenda sencera i no realment és dura, dramàtica... com la vida mateixa. Si més no, no encert a trobar-li quelcom com a missatge principal, no sé si em pots ajudar amb això?

    Pel que fa a la teva història i a la meva crec que tu m'entens més que no pas jo a tu, tot i que t'esforces en deixar-me pistes. Com Julien ho has passat malament i t'has fet amic de la soletat... com dels astres i de les estrelles. Si, són aquí amb nosaltres, però, quina és la teva fantasia?

    Xuiuxiu | 03/08/2009, 17:41
  5. Étrange
    Rectificación trivial

    En las fechas mentadas, donde dije "un trígono Venus-Neptuno" , se trataba en realidad de un quintil Venus-Neptuno, lo que cambia seriamente las cosas ( y quizá las explica más).
    Aclaración que sólo servirá para los "verdaderos kreyentes" de la denostada "astrología", que sé positivamente, son muy pocos.
    Lo cual no me extraña nada, vista la campaña de ignorancia-desinformación que se cierne sobre ella.

    Étrange | 07/08/2009, 18:56
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS