Administrar

Petits fragments de tu, que s'il·luminen, prenen força i brillen.

estèsia

Xuiuxiu | 12 Gener, 2010 09:47 | facebook.com google.com

Escric... avui escric i descric, potser ja és hora de conferssar-me, doncs tant sovint em pasa, que començ a preocupar-me. Només són uns instants, curts però prorrogables, els que em qued totalment paralitzat, és un temps de no resposta, on perd les facultats de recordar, imaginar, planificar, pensar i no diguem ja, la de parlar. Ni tant sols puc articular el més petit dels sons! La respiració s'atura, ni les parpelles em responen, sembla que m'estic acostant al final, que ja no hi ha volta enrere, que tot el que em restava per fer, quedarà així, sense fer. Però els sentits estan oberts, oberts fins tan ample, sense filtres ni restriccions infinits rajos de llum trenats de sons i olors, visions i pressions penetren i s'espargeixen per tot el meu cos, tancant totes i cadascuna de les portes de sortida. Ben bé, estic tancat en mi mateix, malgrat tot, la sensació és molt agradable. Quí sap si potser això és la felicitat per ella mateixa. Llavors, d'estesiat, recobr l'alé, se'm dibuixa un somriure i no puc fer altra cosa que abraçar-te, més i més fort.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS